El nom més definitori
(per Oscar Mejías)

Gràcia Amb el Sàhara. No hi ha nom que sigui més definitori de qui són i de què fan.

Nascuda de l’embrió de ACAPS, el 2007 neix aquesta entitat a partir d’un grup d’associacions locals. El seu objectiu era el de donar a conèixer el conflicte sahrauí i les vulneracions de drets que aquest conflicte provoca en els ciutadans de la zona. Aquesta divulgació la porten a terme a partir de diferents projectes de cooperació, com el del camp de refugiats de Tindouf.

Un dels seus projectes estrella és el de Vacances en Pau, que hereten de ACAPS, i que es basa en acollir cada estiu infants sahrauís al nostre barri. “Des d’aleshores cada estiu han vingut infants, 5 els anys que menys i 15 l’any que més, a passar els mesos de juliol i agost amb famílies de Gràcia; amb l’excepció de l’any passat degut a la situació de pandèmia” explica el president de l’associació, l’Albert Giralt.

En els darrers mesos els moviments militars i polítics han fet que la zona esdevingui notícia. La deixadesa de la comunitat internacional respecte al poble sahrauí ha enquistat un problema que ha acabat per esclatar. L’Albert comenta que ara mateix hi ha 200.000 refugiats en campaments sense la possibilitat de tornar a casa, i que davant d’això, la ONU en 30 any no ha estat capaç ni de muntar un referèndum. “Del govern espanyol i de la comunitat internacional poca cosa es pot esperar, mentre seguim subcontractant el control de fronteres a països com el Marroc, el poder que els donem sobre les decisions de política internacional és molt alt”.

Amb l’elecció de Biden com a nou president dels EEUU, l’Albert espera que el reconeixement de Trump de la sobirania marroquí sobre el Sàhara Occidental quedi en paper mullat: “només té una explicació, que és el reconeixement per part del Marroc d’Israel i legitimar l’opressió contra Palestina”.

Però cap d’aquests moviments han fet minvar les seves ganes de continuar amb la seva tasca. Ells pretenen continuar amb els seus sopars solidaris, muntant la seva parada per Sant Jordi, o participant a la Festa Major al carrer Progrés amb els Vermuts solidaris. I és que Gràcia amb ell Sàhara és una entitat molt lligada i activa al barri. Tant és així que, fins i tot, al 2016 se li va concedir el Premi Vil·la de Gràcia a títol col·lectiu. De fet, fins i tot van aconseguir que el districte gracienc estigui agermanat amb la Daria de Guelta, un dels districtes del camp de refugiats del campament d’Al Aiun.

Una entitat tan gracienca que fa la rebuda als infants sahrauís compten amb la participació dels Malsons de la Vella, els Castellers de la Vila de Gràcia, l’Esbart Lluís Millet, o de la gent del Casal de Gent Gran de la Violeta. I presidida per un gracienc de tota la vida: dels que estudiava a la Salle i anava a l’esplai als Lluïsos, o que també formava part de la colla de diables La Vella de Gràcia.

No hi ha nom que sigui més definitori de qui són i de què fan. Gràcia amb el Sàhara.