El poder dels Somriures
(per Oscar Mejías)

En Jean és una persona amb una vista privilegiada: és capaç de veure moltes coses a primer cop d’ull. A primera vista es va enamorar de Gràcia fa 12 anys, mentre gaudia de la seva Festa Major. I a primera vista es va adonar que al Marroc hi havia moltes nens i nenes al carrer que necessitaven que algú els ajudés per poder ser escolaritzats. I aquest algú va ser ell.

Tot va sorgir després d’un viatge d’en Jean al Marroc a l’abril de 2019. I tant a primera vista ho va tenir clar que, en només un mes, ja havia aixecat Somriures Marroc. Tal i com va tornar del seu viatge, en Jean va comentar el que va veure amb un parell de companyes del curs d’àrab, i de seguida es van posar a treballar. I aquell mateix maig, juntament amb la Gemma i la Macarena, van fer oficial la creació de l’associació. 

Tot i això, els inicis no van ser fàcils. Com a anècdota d’aquesta etapa, en Jean explica com va anar la primera entrevista que va tenir amb un nen afamat que va trobar pels carrers de Tànger. Tot parlant amb ell mentre menjaven restaurant, el nen li explica que els seus pares han mort en un accident de cotxe i que ara ell havia de viure amb els seus tiets, que l’obligaven a treballar al carrer. “Jo anava enviant whatsapps amb el grup Somriures molt emocionat pensant que havíem trobat el nen ideal, amb una història molt commovedora”, explica en Jean. La gran decepció va ser quan va arribar a casa els tiets i va comprovar, a través d’una escena de crits i reprovacions per part de la mare del nen, que la història era mentida.

Però en Jean no va defallir, sobretot perquè, poc temps després, va conèixer l’Ayub, un nen de 10 anys que venia mocadors al carrer. De seguida es va poder comunicar amb la seva germana Kauthar, mitjançant una barreja idiomàtica d’àrab clàssic i francès. En Jean narra que “Ella em va convidar a visitar la casa i em va explicar que l’Ayub anava al cole quan podia perquè hi havia dies que no tenien res per menjar. Jo vaig arribar a la casa i em vaig trobar un saló que era també el dormitori, tot molt senzill. I una cuina sense armaris amb el menjar apilat a terra”. Aquesta seria la primera família a la que Somriures Marroc podria aportar la seva ajuda. Avui en dia ja donen suport a quatre famílies, amb un total de vuit infants els quals ajuden a escolaritzar.

El seu sistema de treball és molt senzill, però eficaç: gràcies a les seves activitats aquí, i a les donacions econòmiques dels socis, poden comprar menjar per a aquestes famílies i, d’aquesta manera alliberen els nens i nenes de les tasques laborals que els impedeixen tenir hores per anar a l’escola.

El seguiment per part de Somriures Marroc és el de parlar amb el director de les escoles cada tres mesos, visitar els centres educatius com a mínim una vegada per semestre, per poder portar-hi el material necessari, i, cada dos mesos, el Jean viatja al Marroc per poder fer la copra d’aliments per les famílies. “Amb tan poc, només 5 euros, podem construir somnis, podem canviar el destí de molts nens i nenes”.