La responsabilitat de fer de pont
(per Oscar Mejías)

Fer de pont. Així de clarament i concisa és com defineix la Rosaura Serentill la feina del Banc de recursos.

Amb avantpassats graciencs, i establerta a Vallcarca, la Rosaura Serentill, demostra ser una persona implicada donant suport a moltes de les reivindicacions del barri i formant part de diversos col·lectius. Un d’aquests és el Banc de Recursos, del qual n’és la representant.

“La nostra missió és aprofitar i redistribuir els recursos materials, tècnics i alimentaris de forma solidària per contribuir a la justícia social i reduir l’impacte ambiental evitant més generació de residus” explica la Rosaura. És a dir que treballen amb un doble objectiu: la solidaritat i la sostenibilitat. I per arribar a aquest doble objectiu han tingut clar des del principi que cal conscienciar, no només a la gent de manera individual, sinó que és necessari teixir xarxa amb entitats, empreses i molts voluntaris per tal d’implementar circuits d’economia circular per a reaprofitament de recursos.

Aquesta va ser una iniciativa que va portar a terme, fa vint-i-quatre anys, en Jesús Lanao, l’actual president del Banc de Recursos, “en adonar-se de la quantitat de recursos que a Catalunya es deixaven d’utilitzar, tot i encara tenir una vida útil”. A partir d’aquí, l’associació ha passat per diverses etapes. Al 2008, amb l’inici de la crisi, el Banc de recursos va formalitzar el Pont Solidari, amb el que es derivaven recursos a entitats i projectes socials, començant a oferir aquests serveis aquí mateix, en veure que s’havia obert aquesta necessitat. I al 2015 van ampliar serveis amb la creació del Pont Alimentari, en col·laboració amb la Fundació Rezero. L’objectiu d’aquest  nou servei va ser el de “sensibilitzar i fer incidència política per crear lleis que regulin i ajudin a reduir les xifres escandaloses del malbaratament alimentari”.

Aquest 2020 s’han torbat amb una nova crisi, una de més global. I, curiosament, aquesta crisi els ha reportat moltíssima feina: “S´han incrementat els recursos disponibles per reutilitzar. El teletreball i malauradament el tancament de moltes empreses fa que tinguem molts recursos reaprofitables que no hem parat de derivar”, comenta la Rosaura.

Però, sens dubte, l’esdeveniment estel·lar va culminar el passat 4 de març quan, després de més de quatre anys de lluita, el Parlament de Catalunya va aprovar una llei pionera a Europa: la Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari. Aquesta va ser una tasca multisectorial, en la que el Banc de Recursos va posar el seu granet de sorra per canviar la realitat del malbaratament.

Ara miren al futur amb les energies plenes per seguir oferint els seu serveis a la societat, però amb l’esperança de deixar de deixar de ser necessaris i, per tant, deixar d’existir. Per arribar a aquí no demanen més voluntaris o diners, sinó que la gent exerceixi més la cultura de la reducció i la reutilització . “Fins aleshores, seguirem fent de Pont!”