L’ASSOCIACIÓ AMB DUES VIDES
(per Oscar Mejías)
Quan al 2009 la Josefina Machado buscava alguna opció d’oci per la seva germana, amb discapacitat intel·lectual, no sabia que, a banda de canviar la vida de l’Ana Laura, també canviaria la seva.
Una com a participant i l’altra com a voluntària, totes dues van acabar arrelant a Ludàlia i, de retruc, al barri de Gràcia.
La Fundació Ludàlia ja havia obert les seves portes al 2001 amb l’objectiu de promoure l’oci i la cultura de qualitat per a persones amb discapacitat intel·lectual majors d’edat. Va ser la família del Martí, un jove major d’edat amb discapacitat intel·lectual, qui va trobar que gairebé no hi havia oferta d’oci per al seu fill i, en vista de que no era l’únic que tenia aquesta evident necessitat, van decidir engegar el projecte de Ludàlia.
Des de la seva seu social a Gràcia van començar a fer trobades amb els joves, activitats diverses com dinars, tallers, visionat de pel·lícules o de partits de futbol, xerrades… Amb els anys la Fundació va anar creixent, fins a arribar al punt de ser un referent dins del sector «pel tracte proper i familiar cap als joves i les famílies», però sobretot, per les seves sessions de discoteca, una iniciativa pionera a tota Europa.
Durant aquests anys, la Josefina no va deixar d’estar vinculada al projecte. Dels inicis, com a voluntària va passar a treballar dins de l’estructura d’oficina i, tal va ser la seva implicació, que al 2017 va passar a ser la directora de la Fundació.
Però si a algú va colpejar fort la pandèmia va ser a Ludàlia. L’any 2020, tot i funcionar a la perfecció durant dues dècades, la Fundació es va veure obligada a tancar les seves portes a finals d’any.
Tot i això, la Josefina no es va rendir, i amb ajuda d’alguns companys, un any i mig després van aconseguir reobrir el projecte, ara en forma d’Associació, «sent conscients de les necessitats que tant persones amb discapacitat intel·lectual com famílies requerien després de la pandèmia».
«Del que estem més satisfets, sens dubte, és d’haver-hi reprès el projecte després del tancament arran de la COVID i haver aconseguit després de 4 anys haver restablert la plena normalitat i solidesa que Ludàlia sempre va tenir», explica la Josefina.
I d’aquesta manera, no només han reprès les seves activitats, sinó que han perseverat en els seus propòsits, com «continuar arrelant-nos al teixit associatiu comunitari del barri, ampliant-lo amb noves sinergies i enfortint les ja establertes. Un dels objectius a construir tots junts és una Gràcia més inclusiva, amb mirada normalitzadora cap a la discapacitat intel·lectual, on Ludàlia pot ajudar-hi a través de les activitats dins de la comunitat i acompanyant a entitats i comerços en aquest procés».
Si Ludàlia va canviar la vida a la Josefina aquell 2009, la Josefina va aconseguir donar-li una nova vida a Ludàlia al 2020. I allà continuen, Associació i directora, per millorar les vides de qui ho necessiti.
Article publicat a la contra del número 1065 de L’independent de Gràcia:
https://www.independent.cat/noticia/158265/lassociacio-amb-dues-vides
