Sostres que s’amplien
(per Oscar Mejías)

Van ser els Annapurnes els que van inspirar la Mònica Parejo i el Ramon Balcells per engegar un projecte com el de SOS3 Barcelona. El sherpa que els acompanyava dedicava part del seu sou a ajudar els infants orfes o en situació de precarietat. I com ho feia? Doncs la resposta la van trobar després d’una excursió en la que aquest sherpa els va mostrar una cas a mig construir que anava aixecant mica en mica gràcies als diners que hi anava invertint, i amb les donacions que els seus clients del trekking hi aportaven.

Els sostres que aquest home aixecava van fer sorgir a la Mònica i al Ramon la necessitat de ser partícips d’alguna manera en un projecte d’aquestes característiques, I com que els sostres van ser els que van inspirar, el nom no podia ser un altre que SOS3.

“SOS3 Barcelona som una entitat que lluita pels drets de la infància en les zones rurals”, explica la Mònica. I el seu primer projecte, com no podía ser un altre, va ser el d’aconseguir una casa d’acollida. Per a qui? Per als orfes. I, d’on? Doncs del Nepal. D’on havia de ser.

Però amb la determinació que ela ha acompanyat, el projecte no s’ha aturat aquí. En la seva constant recerca de com poder oferir ajut, SOS3 ha derivat la seva principal tasca en l’accés a l’educació. Van començar treballant al Nepal, però ara ja actuen a l’Índia i Kènia. Al país asiàtic estan ajudant a mantenir una escola de primària, mentre que a Kènia col·laboren en la construcció d’una escola, juntament amb l’entitat 4Africa.

Per arribar a assolir aquests objectius, SOS3 compta amb el suport incondicional dels seus socis. “Sense ells seria impossible tirar endavant” agraeix la Mònica. Però no es queden aquí, sinó que també organitzen xerrades, fires, presentacions o concerts de grups de música graciencs que hi col·laboren de manera desinteressada, com el Noel Meya, Blas, el Col·lectiu Tintoreria la Viuda o The Incorregibles Blues Band.

La de coordinar SOS3 no és l’única tasca que la Mònica realitza dins del món de les associacions d’ajuda. En el marc de Gràcia Solidària, ella té la funció de comissària del Concurs Fotogràfic que cada any organitza aquesta associació. Com que des de petita ja la agradava la fotografia, va decidir ocupar-se del concurs des de la seva segona edició. I ara que ja van per la novena, creu que la evolució ha estat molt positiva i que, any rere any, “s’ha anat elevant el nivell fotogràfic sense oblidar que el més important és fer difusió de la feina que fan les entitats”.

Des de SOS3 no paren de rebre iniciatives des de les pròpies comunitats on treballen i això no deixa de ser un valor molt positiu, ja que estan convençuts de que la seva implicació és importantíssima per a l’escolarització dels nens i el seu futur. Les noves demandes creen noves iniciatives, i ara ja es plantegen tirar endavant una casa d’acollida per dones. És l’evolució constant d’uns sostres que van néixer al Nepal.