Viure sempre de manera solidària
(per Oscar Mejías)

“Fer descobrir el valor de la vida que es comparteix” resulta ser el principal llegat que en Josep Roca vol deixar a la gent. Preguntat sobre com animaria a la gent a col·laborar amb la organització Enllaç Solidari, respon que no és tan important participar de esporàdicament en una activitat solidària, sinó “viure sempre de manera solidària”.

In the clinical studies, 22% to 40% of people who took Farydak plus bortezomib and dexamethasone had problems with the electrical activity of their heart. The study will have 2 treatment phases, a drug-drug interaction (DDI) phase followed by a post-DDI phase. There are no known contraindications generisk viagra danmark online. A small proportion of women may have persistent hypertriglyceridemia while using ethinyl estradiol; norethindrone.

Va ser cap a l’any 82 quan en Josep va fer un pas més enllà d’aquest tipus de vida, i va voler dedicar-se plenament a l’ajuda a les persones necessitades d’arreu del món. Per això va entrar en un grupet de Claretians de Catalunya que començaven un treball de cooperació al Brasil. Aquesta va ser la llavor del que avui és Enllaç Solidari, una ONG reconeguda jurídicament al 1995 que dóna suport a les necessitats més emergents que hi ha a l’estat de Rondônia, a l’oest del Brasil.

És just en aquest moment, en el que la selva amazònica sembla estar en un gran perill, quan és important destacar la gent quer sí que treballa per mantenir-hi la vida i millorar-ne les condicions. És per això que la feina d’Enllaç Solidari a la regió sempre ha abraçat multitud de tasques. Una d’elles era l’acompanyament que la organització feia a les famílies que havien rebut, a través del govern, un tros de terra per a conrear. La organització ajudava a que aquests cultius fossin prolífers i respectuosament sostenibles amb el medi amazònic.

Aquesta ha estat només una de les moltes accions portades a terme per Enllaç Solidari. Durant tot aquest temps han iniciat projectes de salut i sanitat, amb metges ajudant a millorar les condicions higièniques; també centres d’acollida per a infants i adolescents, que han arribat a evolucionar en una oferta de reforç escolar i d’alimentació; o, fins i tot, un projecte d’apadrinaments que encara ara es manté viu.

De fet, aquest Projecte d’Apadrinaments és una de les tasques que en Josep Roca destaca, per l’ajuda que suposa per als infants en risc de malnutrició. I, de mica en mica, han aconseguit que l’acompanyament passi a estar gestionat de cooperants de Catalunya a gent autòctona, que distribueixen els aliments i milloren les condicions de vida. I és en aquest sentit que en Josep veu la necessitat de reconversió de l’entitat i és per això que “aprofitant una reforma dels estatuts que ens demanava la Generalitat, ja vàrem obrir la possibilitat d’oferir suport a col·lectius menys afavorits d’aquí mateix” explica en Josep. Tot i que encara li preveu una llarga durada al Projecte d’Apadrinaments del Brasil.

D’aquest projecte, en Josep explica que, curiosament, en un inici el nom va inquietar a les famílies: “Es pensaven que un dia podria venir el padrí o padrina i endur-se’n l’infant”, comenta. Canviar el nom a “Familias amigas” va ser un primer per generar confiança. Va ser en aquest inici quan el Josep recorda que “uns dels primers apadrinats van ser dos bessons acabats de néixer. Del pare no se’n tenia notícia, la mare no se’n podia fer càrrec, i els avis van assumir la parelleta. Quan aquests avis van començar a rebre una petita jubilació van renunciar immediatament a l’apadrinament, dient que es podia oferir a una família que ho necessités més”. No hi pot haver un exemple més evident de “viure sempre de manera solidària”.