Al petit poble de Vontovorona, molts infants han de deixar l’escola per ajudar les seves famílies durant la collita d’arròs, limitant així el seu futur. El Centre d’Enfants Mandrosoa (CEM), posat en marxa al curs 2013/14 per la ONGD Barcelonina Yamuna, ofereix una alternativa transformadora per a gairebé 300 nens i nenes amb dificultats socioeconòmiques. Al CEM, reben reforç escolar, que millora els seus resultats acadèmics, i tres àpats diaris que alleugen la càrrega de les seves famílies. Aquestes també participen en tallers sobre drets, higiene i igualtat, fomentant una societat més conscient.
Els infants aprenen tot cultivant un hort educatiu que nodreix la cantina. A més, gaudeixen d’activitats esportives, accés a una biblioteca amb préstec de llibres i suport sanitari. Gràcies al CEM, aquests nens i nenes poden estudiar, créixer sans i somiar amb un futur millor, trencant el cercle de pobresa que afecta la seva comunitat. És un espai d’esperança on l’educació i la nutrició són claus per transformar les seves vides.

Autora: Lydia Delgado Pueyo | Yamuna ONGD

La Fundació Maria Raventós compta amb una Residència Maternal a Gràcia que acull famílies monoparentals formades per mares adolescents amb infants de 0 a 3 anys que es troben en risc d’exclusió social. Aquestes dones, sent molt joves, han d’afrontar la maternitat en solitari sense els recursos necessaris per poder tirar endavant i tenen moltes dificultats d’accés a un habitatge amb condicions que les ajudi a ser autònomes i construir el seu projecte familiar. Cada finestra de la fotografia és una llar, una oportunitat de futur, on cada dona pot viure amb el seu infant.

Autora: Débora Magre Rodrigo | Fundació Maria Raventós

Els infants sahrauís són feliços, malgrat haver nascut al desert, en un camp de refugiats, sense drets, sense llibertat i sense oportunitats. L’alegria de la infantesa els fa ser resilients, forts i optimistes. Com a infants tenen il·lusions i somnis, tots ells relacionats amb la llibertat del seu poble, amb el desig d’estudiar per tenir un futur pròsper i continuar amb la lluita que, tot i el pas del temps, continua viva. A la fotografia, un nen del barri de Gràcia juga amb els seus germans d’acollida, durant la visita de la seva família als campaments de Tindouf, al mig del desert del Sàhara.

Autora: Montse Corredoira Corredoira | Gràcia amb el Sàhara

Aquesta fotografia mostra el suport alimentari que donem des del Rebost Solidari a les nostres veïnes i veïns del barri, en definitiva som persones veïnes que ajudem a veïnes! T’animes a donar un cop de mà?

Autor: Voluntariat de Gràcia Participa

GràciaLa imatge mostra dues persones treballant a l’Hort de les Cases, a Vallcarca. Estan sembrant plantes amb la finalitat de recollir-les en un futur. L’home, es concentra amb el treball de la terra, mentre que la dona planta amb cura cada bri. Tots dos amb actitud seriosa però cooperativa. Aquesta escena és una representació clara de la seva capacitat de treballar plegats, més enllà de les circumstàncies difícils que puguin haver viscut com a persones sense llar.

El fet de sembrar és una metàfora potent: mentre treballem la terra, no només plantem les llavors per a futures collites, sinó també brins d’esperança. Amb cada planta que col·loquem, generem una oportunitat per al futur, un recordatori de la importància de la resiliència i la persistència. L’esforç, tot i que modest, posa en relleu la importància de les petites accions i el poder de la comunitat. Aquesta escena també simbolitza el compromís de construir un futur millor, un pas a la vegada, treballant la terra amb cura i paciència, de la mateixa manera que es reconstrueixen noves vides.

Autor: Quico Manyós de Balanzó | Fundació Centre Obert Heura Gràcia

Heura. Un grup divers de persones està compartint una experiència comuna on la música, el ball i la relació humana són les protagonistes. Les expressions facials de les persones són de concentració, però també de gaudí i llibertat. Un home està tocant un instrument mentre altres participants es mouen, riuen i es comuniquen entre ells tot formant una atmosfera de comunitat i alegria.
Per les persones que viuen sense llar, aquests moments són essencials. En un entorn tan difícil com és viure al carrer, els espais de trobada com aquest taller esdevenen una font de vida. La música i el ball no són només una forma d’expressió artística, sinó també una manera de reconèixer la pròpia existència, de sentir-se visibles i valorades. A través de la música es creen vincles humans profunds, es fomenta la relació i, sobretot, es fa sentir la pregunta essencial: «Com estàs?». Aquest taller és més que una activitat recreativa; és una forma de reconstruir-se com a persona i de viure amb dignitat, tot mantenint viva l’esperança en la comunitat i en els altres.

Autor: Quico Manyós de Balanzó | Fundació Centre Obert Heura Gràcia

Ja fa gairebé 70 anys, que des que l’exèrcit xinès de Mau Tse Tung, es perpetrà un dels Genocidis més salvatges i cruels del segle XX, sobre un poble pacífic i amb una cultura mil·lenària, basada en el respecte i l’estima incondicional cap a tots els éssers vius, com és el budisme tibetà. Aquell Genocidi que assassinà a 1.200.000 tibetans d’una població de 6.000.000 i que, a dia d’avui, “en silenci de la comunitat internacional”, segueix actiu amb la marginació del seu poble, havent-se convertit en una minoria ètnica en el seu propi país. Des d’aleshores, també hi ha milers de tibetans (uns 140.000) exiliats a l’Índia, disseminats arreu d’uns 40 campaments de refugiats. D’aquests, hi ha moltes àvies i avis sense família i sense cap mena de jubilació o subsidi, els quals viuen en habitacions com aquesta, on la seva bandera els acompanya dia i nit.
Ara més que mai, necessitem la teva ajuda! Col·labora a: www.jin-pa.org

Autora: Júlia Montero Boronat | JIN-PA

Presa el mes d’abril de 2024 durant el viatge per visitar i col·laborar en els campaments sahrauís de Tindouf, podem veure a l’Asmahan, nena de 9 anys. El 2023 va venir a Barcelona per primera vegada. Durant la nostra estada vam viatjar per conèixer a la seva família i desenvolupar tasques de cooperació, repartiment d’aliments i altres elements a diferents famílies dels campaments de Boujdor i Dakhla.
Juntament amb la meva filla, des del 2010 acollim nens/nenes, que passen els dos mesos d’estiu en el nostre país, contribuint així al seu benestar físic i emocional. Però més important que donar-los l’oportunitat de gaudir de les nostres cases, és tot el que elles ens han entregat al llarg d’aquest anys d’acolliment: una forta estima infinita. Donem suport a la població originària del Sàhara Occidental, que fins el 1975 fou pertanyent a l’estat espanyol. Viuen un conflicte enquistat molt complex, però mantenen la lluita per la seva terra.

Autora: Nuria Hervás Giménez | Gràcia amb el Sàhara

Viatge realitzat en el mes d’abril durant el qual la meva filla Selma va treballar a l’hospital de Smara. La foto reflexa un moment tranquil del capvespre a la wilaya (província) de Dakhla. És el campament més llunyà, no és gens fàcil arribar-hi però un cop som allà ens donen la benvinguda i ens envolten. Vam viure uns dies d’encant enmig de les condiciones tant dures en les que viuen, sempre amb una somriure i amb esperit de lluita, així des del 1975.

Autora: Nuria Hervás Giménez | Gràcia amb el Sàhara

Baba, és pare de família, besavi, treballador i una de les poques persones del llogaret que té una bicicleta amb la qual es pot desplaçar de forma autònoma i fins i tot, anar fins a Oussouye, que és la ciutat més a prop de Mlomp.
Baba sap que és un privilegi tenir una bicicleta i per aquest motiu la cuida molt bé i no li agrada quan els seus fills l’agafen sense el seu permís. De tant en tant, li agrada anar pels manglars a fer un tomb amb aquesta i gaudir de la tranquil·litat i de la naturalesa que l’envolta.

Autora: Ludi Adelino | AIDA-BOOKS

Aquesta fotografia es va fer a la capital de Guinea Bissau. És carnaval i l’Aissatou, una nena molt valenta, es disfressa de dona forta i poderosa. En quin moment se li acut aquesta idea? Potser mentre jugava amb els seus amics, imaginant aventures increïbles. O és possible que veiés una superheroïna a la televisió o potser fou recordant les històries que la seva àvia li explica sobre les dones guerreres que van lluitar per la independència de Guinea Bissau. La imaginació de l’Aissatou no té límits, i la seva disfressa demostra una història plena de valentia, confiança i el poder de somiar.

Autora: Ludi Adelino | AIDA-BOOKS

A les profunditats de la Casamance, on la selva es troba amb el mar, hi viu el poble «Diola», custodi d’antigues tradicions i savis coneixements. Entre els seus tresors culturals en destaca el vi de palma, una beguda ancestral elaborada a partir de la saba fermentada d’una espècie de palmera específica.
La producció del vi de palma és un art que es transmet de generació en generació. Per als Diola, el vi de palma és molt més que una simple beguda. És un element central de la seva vida social i cultural. Es consumeix durant les celebracions, les cerimònies religioses i les reunions familiars.

Autora: Ludi Adelino | AIDA-BOOKS

En Hafiz, arribà a Barcelona des de Ghana. Passà per moments molt durs però els encarà sempre amb gran optimisme. Ara ha aconseguit muntar un taller de costura a la Vila de Gràcia. I a GhanABC volem que aquest projecte tiri endavant i que la confecció d’alguns dels seus productes ajudi els infants de Koforidua.

Autora: Elisabet Prandi Chevalier | GhanABC

GhanABC contribueix a l’escolarització d’infants a la ciutat de Koforidua, capital de la Regió Oriental de Ghana, ajudant a les famílies per tal que puguin viure amb els seus infants i aquests no hagin de viure en una institució ni marxar del seu país quan siguin més grans. La seva educació la duen a terme els professors locals i nosaltres els visitem a voltes per donar suport amb material o fent tallers en horaris extraescolars.
Aquí podem veure la classe dels més petits de l’Escola Anointed, en una visita que els vam fer.

Autora: Mireia Curell Aguilà | GhanABC

El poble sahrauí ha sigut capaç de crear, als campaments de refugiats en el desert, un sistema educatiu que permet reduir l’analfabetisme. Pràcticament, el 100% dels nens i nenes es troben escolaritzats. Es poden cursar estudis d’educació infantil, primària, secundària i també de formació professional. Es tracta d’un sistema educatiu estructurat, gairebé sense recursos econòmics i amb moltes dificultats, però suposa una gran aposta per l’educació com a forma de lluita i de progrés social i polític.

Autora: Montse Corredoira Corredoira | Gràcia amb el Sàhara

L’enterrament entre els sahrauís ha canviat molt poc o gairebé gens durant la història. El ritual és relativament senzill: Enterren el cos directament a la terra, després de rentar-lo segons els costums i forma musulmana. L’emboliquen en tela o un llençol blanc, perfumat, i després el porten directament al cementiri que consisteix en un lloc de terra respectat i dedicat  a aquesta finalitat. A la foto, un cementiri de la wilaya (província) d’Smara.
Milers de sahrauís han mort per l’ideal d’independència i llibertat del seu poble. És la mort a consciència per un noble ideal, per una causa justa.

Autora: Montse Corredoira Corredoira | Gràcia amb el Sàhara

En Seifdin, és un nen sahrauí del campament de refugiats Dajla de Tindouf, que va ser acollit per la nostra família l’estiu del 2023 dintre del programa Vacances en pau de l’Associació Gràcia amb el Sàhara. Al cap d’una setmana d’estar a Barcelona, en Seifdin es va posar molt malalt i finalment va ser ingressat i va haver de prolongar la seva estada a Espanya per motius mèdics. El meu marit i jo vam continuar tenint relació amb ell. La fotografia és una instantània d’en Seifdin amb el meu marit – pare acollidor, donant-se un cop de mà mútuament a Sant Cugat.

Autora: Judith Tartera Ramón | Gràcia amb el Sàhara